ALLÒ QUE EL TANT PER CENT S'ENDUGUÉ!

11/02/2020
Cia de teatre Anna Roca


Una reflexió sobre la cultura i els diners. La cultura, un cost o una inversió? Està la cultura massa subvencionada??

 
 
Avui s’obre el termini de contractació del Programa.cat impulsat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i les diputacions de Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.
 
Aquest és un sistema d’ajuts que permet donar suport a programacions estables d’arts escèniques i música a tots aquells municipis que s’hi vulguin acollir finançant una part de la contractació. I això està molt bé perque ha permès a molts municipis augmentar les seves programacions “sense haver d’augmentar la seva despesa en cultura”. 
 
Ja està, ja hem arribat als diners?!!! 
Però no estavem parlant de cultura?
 
Sí, ben cert. És clar que els diners no ho són tot.
Segur?
Fem un repàs ràpid, va: En el món del futbol tot són diners, a la banca tot són diners, a la construcció tot són diners, a la política... tot són diners. I ja paro!
 
Vivim en un sistema que només valora les coses pel que costen, pel que es guanya, pel que genera més valor, el que més ven,… Ens agrada tant fer rànquings!
 
En molts casos la cultura és considerada com un cost innecessari, una despesa enlloc d’una inversió. S’arriba a dir que la cultura està massa subvencionada. Ningú diu, però, que comparat amb altres sectors industrials, comercials,… el que rep la cultura són les engrunes! (pots veure les 50 empreses més subvencionades d’Espanya, és del 2012,  i no en surt CAP dedicada a la cultura.)
 
El percentatge del pressupost de la Generalitat que va destinat a la Cultura actualment és del 0,65% o, el que és el mateix, 30 Euros anuals per persona en despesa cultural. Poc o massa?? 
Per reivindicar un millor tracte a la Cultura i més inversió pressupostària s’ha creat @ActuaCultura  que vol aconseguir en tres anys que el pressupost cultural representi el 2% dels pressuposts del govern (pots adherir-te a la plataforma, aquí
 
I tot això sumat m’ha fet pensar en una curiosa reivindicació que podriem portar a la pràctica des del món cultural:
Per reivindicar-nos, els/les artistes podriem deixar de mostrar un 2% de totes les manifestacions culturals que fem. T’imagines que vas a un concert i interpreten el 98% de cada cançó? O que quan vas al museu, només pots disfrutar del 98% d’una obra pictòrica? I si vas al cinema, degut al tall del 2%, potser sortiries sense resoldre qui era l’assassí?
 
I què passaria si féssim això? (Atenció, spoiler)
Segurament res!!!
 
Però potser seria més “heavy” que els/les artistes ensenyéssim només el 2% de l’obra artística que decidim crear. Potser aleshores, la societat entendria la importància de la cultura?? O potser ens quedariem sense cultura. I com seria viure en un món sense cultura?
 
Quin tant per cent de la societat creus que protestaria? … %
 
Ens queda tant per fer:
ara i sempre, Reivindiquem la cultura!