REDESCOBRINT-NOS EN TEMPS DE PANDÈMIA

12/05/2020

La vida ens ha donat la oportunitat d’aturar-ho tot i mirar el món (i la societat) amb uns altres ulls. També hem canviat la mirada, sempre tancada sobre un mateix, i hem posat el focus en els altres. En treurem profit?

 
Diuen que les crisi són una oportunitat. Segurament aquesta frase pren més sentit que mai ara mateix. En aquest cas la crisi de la COVID19 ens ha donat moltes oportunitats. 
 
Després de molts mesos d’aturada obligatòria per a una societat que no està acostumada a parar, s’han obert un munt d’oportunitats que podem aprofitar. I ara, hem trobat el temps. 
Tot el TEMPS del món!
 
Podem veure que el nostre entorn ha canviat. Dins i fora de casa. 
Segurament també hem canviat nosaltres. Per dins i per fora.
I això afecta principalment a les persones més properes. Per a les famílies que tenim fills, ens ha ajudat a redescobrir-nos.
I tot ha passat pel joc i per la presència. Molts nens i nenes han redescobert els seus pares i mares.
El fet de conviure 24 hores al dia amb la família fa que ens trobem més sovint compartint coses que, amb anterioritat, només quedaven reservades pel cap de setmana o en dies especials. Quan teniem temps, oi? Malgrat tot, hem pogut ser-hi. Disfrutar, patir, riure, pensar, imaginar al costat dels infants. Els nens i nenes poden afirmar almenys que estar amb els seus pares ha sigut el millor del confinament.
 
A nosaltres, segur que tantes hores ens han permès fer un exercisi de reflexió ben profund sobre el valor del temps, sobre la família, el sentit de les coses materials, pensar en les relacions personals, en la nostra rutina diària… 
 
Quin sentit pren ara mateix el temps?
Com passa el temps?
Com serà tot plegat quan acabi aquesta situació?
És un temps d’espera o hem d’actuar des de ja?!
Quin sentit té córrer sempre sense aturar-se ni saber cap on anem?
Per què "necessito" tantes coses inútils?
I tot el que és inútil és prescindible?!
A qui puc ajudar de veritat?
Estem construint el món que volem realment?
Quin món vull?
...
Segur que tens moltes més preguntes donant voltes dins el teu cap.
Potser no podrem donar una resposta a totes elles però sí provocar més preguntes i canvis en els nostra manera d'entrendre el món, les persones,...
 
De les poques coses que podem afirmar ara mateix, sense risc d’equivocar-nos, és: ara que hem arribat fins aquí, no podem deixar que tot plegat quedi en un no-res, oi?
O necessitarem una altra pandèmia per adonar-nos-en...
 
Potser tot quedaria molt ben resumit en aquesta frase de Marie Curie:
"No podem esperar construir un món millor, sense millorar a les persones. Cadascú de nosaltres ha de treballar en la seva propia millora".
  • Foto - Jovis Aloor