SER DONA AVUI EN DIA ÉS NO DEIXAR MAI DE LLUITAR

06/03/2020
cia de teatre Anna Roca


L’Anna Roca reflexiona sobre què significa ser dona en el món de les arts escèniques i sobre l’espectacle “Història de les meves veïnes”.

 
 
Ser dona en el món de les arts escèniques no és diferent de ser dona en aquesta societat en la que vivim. 
Si decideixes ser mare és dur. També si ets actriu. De fet, els primers mesos no són massa compatibles i has d’aturar la teva carrera.
 
Jo he tingut dues filles que, en el seu dia, em va fer parar d’actuar durant un temps. Però tenia clar que volia seguir dedicant-me a fer d’actriu, amb tot el suport de la meva parella. També tenia molt clar que fins que les meves filles no fóssin més grans, o independents, jo no faria bolos fora de Catalunya. Així podia anar a dormir a casa cada dia. Estic conveçuda que molts actors això ni ho pensen.
 
No sóc conscient d’haver hagut de demostrar més pel fet de ser dona. Sí que he volgut demostrar-me a mí mateixa que sóc capaç de tirar endavant projectes de més qualitat, d’assumir un risc artístic, de fer coses que em motivin cada cop més… però penso que això ho fa tota persona que vol tirar endavant allò que es proposa. Porto gairebé vint-i-cinc anys fent-ho. I m’agrada haver arribat fins aquí.
 
Ser dona en el món de les arts escèniques és ser molt forta, tenir molt clar què vols i no tirar mai enrera. De fet, no deixa de ser diferent que ens els altres àmbits de la societat, com deia abans. Hem de corregir moltes d’aquestes desigualtats que tenen a veure amb el gènere de les persones.
 
Igualment penso que és molt trist que haguem de celebrar el dia de la dona, el 8M. Quan aquest dia a dia estigui normalitzat, és a dir, que hi hagi una igualtat real entre homes i dones podrem fer una festa. Penso que cada vegada s’està avançant més en aquest sentit: surten més directores de teatre, de cinema, dramaturgues, guionistes,… Guanyem espais, presència, demostrem el talent que tenim. Tot i que queda molt camí per fer i espais que, a dia d’avui, encara semblen reservats als homes.
 
La inspiració de l’espectacle Històries de les meves veïnes va nèixer del fet de donar protagonisme a la dona, de fer-la passar al davant. Aquesta “veïna” pots ser tu, la que passa pel carrer, la que em trobo al sortir de casa. De fet, qualsevol dona. 
 
I aquestes veïnes m’expliquen el què passa realment fora de casa. 
Crec que totes les dones tenim una història al darrera. A mi sempre m’agrada explicar que les dones tenim una vida, tenim uns projectes, tenim unes il·lusions. Que les dones som igual que els homes. Però la societat sempre prefereix posar el focus en els elements masculins: tenim presos polítics, tenim banquers, tenim empresaris,… però poques vegades es parla de les preses polítiques, de l’empresària, de la banquera. A mí, m’interessa conèixer les seves vides, les seves històries.
 
I aquestes veïnes expliquen la història que han viscut moltes d’aquestes dones que no tenen protagonisme. I l’expliquen així tal com raja. 
Sense maquillar. Sense artificis.
Inspiren a qui les escolta a viure la seva pròpia història. O, si més no, a escriure-la.