SOM TREBALLADORES DE LA CULTURA (I VOLEM TREBALLAR!)

27/07/2020
Cia de Teatre Anna Roca

Sembla que quan parlem de cultura estiguem per sobre del bé i del mal. No, la realitat ens demostra que som un sector amb problemàtiques que pateixen altres sectors: tenim precarització, no tenim governs amb les idees clares i no existeix tot el territori

 
Segurament hi ha una imatge que et ve al cap quan es parla de la gent de la cultura: vivim sense treballar massa (només els caps de setmana), tot el que fem (i ens envolta) és glamurós, guanyem molt diners,… 
 
Estem (Estero)TIPS d’aquesta idea!
Som treballadores de la cultura!!! Ni més ni menys.
I volem treballar!
(Un petit incís: Recomano fer un cop d'ull a aquesta entrevista a la Carme Portaceli, futura directora del TNC.)
 
Volem responsabilitzar-nos i comprometre’ns amb la societat. 
Volem articular tot el territori i creiem en la cultura de base.
Volem una política cultural capaç de desenvolupar el potencial dels professionals i que ens doni eines per construïr una societat millor.
 
I en aquests moments d’incertesa no ens ajuda gens l’espectacle lamentable de la classe política demanant que s’aturin les programacions culturals o els missatges contradictoris dels Departaments de Cultura i de Salut. Entenem que estem vivint temps complicats, davant d’una situació mai vista a nivell mundial, i que no ha de ser fàcil de gestionar.
 
Com a companyia de teatre professional dedicada a les arts escèniques per infants i joves durant gairebé 25 anys podem reclamar alt i clar que ens cal: 
 
1. Responsabilitat i compromís envers la cultura. 
Crec que els professionals de la cultura han demostrat que segueixen estrictament tots els protocols establerts per lluitar contra la COVID-19. En lloc de posar-nos com un exemple de bones pràctiques, se’ns penalitza. En lloc d’acompanyar-nos en aquests moments tan i tan complicats, es posa en dubte la nostra tasca social. En lloc de defensar l’essencialitat de la cultura,  es menysprea i es dilueix. Seria hora de que les administracions treballin per aconseguir que la nostra feina sigui digna, sigui efectiva, sigui essencial.
 
 
2. Articular i visibilitzar tot el territori.
Hem d’entendre que la cultura existeix arreu del territori i és tan important una sala de teatre de Barcelona com un festival al Pirineu de Lleida o una exposició a un museu de Girona o una actuació de dansa a la provincia de Tarragona. Ja no parlem dels ajuts a grans festivals de Barcelona (amb suport d’empreses privades també) que fan anar els artistes a taquilla. Unes condicions que poden arribar a provocar una situació així: https://twitter.com/Jordi_Casanovas/status/1286288819235495943 
Coses com aquesta no hauriem de deixar que passéssin! 
 
I ens preguntem si hem de permetre, mentrestant, que a altres zones del país no es mogui ni un sol dit per sostenir/ajudar a iniciatives culturals que porten molts anys demostrant que altres tipus de cultura son possibles. Acabem amb aquest centralisme basat en la proporció d’habitants o amb l’excusa de la “marca Barcelona”, si us plau.  
 
 
3. Una Política Cultural.
Sense aquesta opció no és viable treballar amb un horitzó clar. Ja es veu, oi?!
Quina cultura volem? Què n'esperem dels professionals de la cultura? Quina manera de funcionar creiem que és l'adecuada? Com vertebrem allò que creiem necessari? Com podem fer que la gent visqui fent cultura dignament?...
 
Cal d’una vegada per totes que es fixi un marc de treball pel bon funcionament de la cultura pels propers 10 anys, com a mínim. Anem a concretar-ho. A tots els nivells.
Ens cal posar-ho per escrit i definir els objectius que volem assolir com a sector (i com a societat). Aleshores podrem valorar quin percentatge de pressupost cal destinar als recursos culturals que seran per a tota la societat, no només per a uns quants. 
 
Ja, però, tu em diràs: “Ui, això és molt complicat!!!”
Complicat?? Si no tenim política cultural, no tenim res.
(pausa dramàtica. Trec una captura de pantalla)
 
 
Sí, “Tot costa, gent”. I ens quedem tan amples.
O sigui que: A pencar!!!